martes, 6 de abril de 2010

Poesía...

Vale, ya sé... Estoy pegando mucho la paliza con la poesía. Pero me gusta, ¿qué pasa?

Aquí va otra...





Son els dies obscurs, les llàgrimes vessades,
les nits de claror, el record de les besades

El só de res

La veu de ningú

L'imatge de l'inexistent
La felicitat a l'angoixa

Vides que passen sense compendre

Éssers humans que no volen creure


Jo et deixí

Podré cap volta deixarte?
Et vaig destruir
Et podré destruir mai?

1 comentario:

  1. Me encanta el inicio de la poesía, felicidades. Y no das el coñazo con ella, la poesía es un genero literario muy divertido de crear y que crea adicción.

    Saludos y sigue así

    ResponderEliminar